La història de Rasquera es remunta ara fa més de sis mil anys, a l’epipaeolític, quan els primers pobladors de Rasquera, varen deixar a la Caparrella les seves empremptes en forma de pintures rupestres, enmarcades dintre de l’Art Rupestre Llevantí, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.
En algunes partides de termes s’han trobat restes lítiques, que poden procedir del paleolític mitjà fins etapes més recents (puntes de fletxa, punxons, raspadors …). El clima d’aquestes èpoques no era el mateix d’ara. La característica fonamental seria la d’abundants pluges i cursos d’aigua permanentment, avui secs, que juntament amb la presència d’una capa contínua de bosc de carrasca i roure, abundant caça i les possibilitats de defensa, es desenvoluparien comunitats seminòmades que ciurien de la caça i la recol·lecció. La Manca de jaciments excavants no permet conèixer l’edat exacta dels emplaçaments.
Els indicis de poblaments antics es sap per les troballes particulars i d’alguna petita excavació, on es varen trobar dos punxons d’os i una mandíbula humana petita, que son del paleolític i dels neolític.
També s’han trobat restes d’un poblatiber amb tretze casetes. La presència romana, i posteriorment serraïna, està testimoniada, tot i que manca documentació de l’època.
La primera vegada que es troba documentat el topònim Rasquera és l’any 1153 quan a l’acta de donació que va fer Ramon Berenguer IV alt templers d’anomena el castell de Rasquera com a única fortificació a la part esquerra de l’Ebre.
Els templers van mantenir la vila en situació de senyoria directa, però a començaments del s.XIII, subinfeudaren Rasquera als cavallers Joan de Ferriol i Vidal, Guillem de Tortosa i Durand de Pomar per a la seva repoblació. L’any 1206, els templers atorgaren la carta de població que va ser norma comuna durant un cert temps. Posteriorment la vila es regí pel llibre de la Bailia de Miravet (1319-1320) fins el 1573 que Rasquera és regulada per les Ordinacions, normes civils, mercantils i penals.
Fou en el s.XVIII quan la vila experimentà un gran increment demogràfic i econòmic. Aquesta necessitat de lloc habitableprovoca una expansió de la vila fora de les muralles i es començaa urbanitzar el Solà i el Pla de la Bassa i la construcció entre 1763 i el 1772 de l’església actual.
Durant el s.XIX, a la Guerra del Francès, Rasquera és envaïda per tropes de Napoleó, però és alliberada poc després des de Tivissa.
Al llarg de les guerres carlines, la vila, juntament amb les de Falset i Miravet, va ser seu de líders carlins.
La guerra civil va interompre l’evolució de Rasquera, i el va fer passar per moments difícils en la que fins i tot va encunyar paper moneda municipal.