La Cabra Blanca de Rasquera, o Cabra Blanca tal com és coneguda entre els pastors, és la única raça autòctona de cabres de Catalunya i es localitza a les comarques conegudes com les Terres de l’Ebre (Ribera d’Ebre, Baix Camp, Terra Alta i Baix Ebre). Rasquera i Tivissa són les dos poblacions on, tradicionalment, s’han concentrat el major número de caps. A les Serres de Cardó-Rasquera i Tivissa-Vandellòs ens podem trobar, aproximadament, el 65% del cens total de la raça.
El cens actual de Cabres Blanques no arriba als 6000 exemplars, considerant-la una raça en perill d’extinció. la època de màxima esplendor va ser la dècada dels 50, quant el seu cens sobrepassava els 30.000 exemplars. La baixa rendibilitat de les explotacions i les polítiques de reforestació impulsades pel ministeri als anys 60, van ser les principals causes de la disminució dels cens.
Els exemplars de Cabra Blanca són de proporcions mitjanes. Els bocs (els mascles) solen pesar de 65 a 70 kg (amb una alçada mitjana a la creu de 77cm) i les cabres (les femelles) de 55 a 60 kg (amb una alçada mitjana a la creu de 72cm).
Tal com diu el seu nom, les Cabres Blanques, es caracteritzen per tenir un pelatge on predomina el color blanc, tot i que, actualment, la capa majoritària és la blanca plaxada de negre (amb taques negres). tot i això, el seu nom prové dels orígens d’aquesta raça, quan tots els exemplars eren completament blancs. Actualment, ens podem trobar una gran varietat de capes, on, a més de les ja esmentades, també podem destacar les capes tricolor (blanc, negre i marró), les pardes (marró i blanc),…
Tot i la importància dels colors de les capes en els exemplars de Cabra Blanca, els dos trets més identificatius d’aquesta raça són les orelles i les banyes. Les orelles de les Cabres Blanques es caracteritzen per ser grans, caigudes i dirigides cap endavant (orelles trencades, tal com les anomenen els pastors). Les banyes son grans, fortes i amb una gran varietat de formes, destancant les del tirabuixó, les rectes i les cargolades (amb una o dos voltes).
L’orientació productiva d’aquesta raça és la producció de cabrits de llet, amb un pes viu de 7 a 10 kg que assoleixen entre els 30 i 45 dies d’edat, amb un guany mig diari (GMD) de 113 gr, i un rendiment canal d’aproximadament el 55%.
Les cabres s’exploten en règim extensiu, aprofitant les pastures de les serres, relaitzant una gran tasca desbrossadora dels boscos, sent molt útils per la prevenció dels incendis forestals. S’ha de destacar la gran rusticitat d’aquest animals, que l’ha permès adaptar-se a les Serres per on pastura i aconseguir en elles la seva alimentació.
A Rasquera, actualment hi ha 4 ramats (980 caps) de Cabres Blanques, però, tradicionalment, moltes famílies tenien exemplars de Cabra Blanca a les seves cases. La disminució del cens va ser degut, primerament, a les polítiques de reforestació que es van fer als anys 60, on es va prohibir el pasturatge de les cabres per les zones repoblades amb pi blanc (pinus halepensis). A més d’aquest fet, la biaxa rendibilitat de les explotacions també ha estat un motiu per la contínua disminució del cens.
L’any 2010 s’ha creat l’Associació de Ramaders de Cabra Blanca de Rasquera, que a partir d’ara, serà l’encarregada de vetllar per la Cabra Blanca, treballar per aconseguir la mirllora de la raça, una diferenciació del producte i així intentar recompensar més dignament la meritòria i antiga tasca dels pastors. L’ajuntament de Rasquera, ha tingut molt a veure amb la creació d’aquesta, ja que, des de fa anys, a estat que s’ha preocupat per aquesta raça i qui s’ha encarregat de la seva difusió, donant-li fins i tot, el nom.
Des de l’any 2011, l’Ajuntament està col·laborant pel manteniment d’aquesta raça amb la contractació d’una tècnica per donar suport a aquesta associació. L’any 2012, Diputació de Tarragona ha col·laborat amb el manteniment de la tècnica donant una subvenció de 12.000€ pel manteniment d’aquesta.
Un dels actes més espectaculars i, a la vegada, antics que han ajudat a la difusió i el coneixement d’aquesta raça, és la tradicional Fira Ramadera i d’Artesania la única de Catalunya d’aquesta categoria, i on la Cabra Blanca es la principal protagonista, se celebra al poble cada any el rpimer diumenge de maig. Aquest certament es remunta al s.XIX, quan Rasquera, va ser el centre neuràlgic del comenrç del bestiar. Aquí acudien compradors i venedors d’arreu, on ramaders de la vila feien baixar les seves cabres blanques (que durant l’any havien pasturat per les muntanyes de Cardó i Tivissa) a la Rasa de Rasquera, per vendre-les a compradors locals a d’altres municipis o intercanviar-les amb d’altres ramaders.
Aquesta tradició totalment comercial, es va perdre durant la postguerra, però des de l’any 1985 es va a tornar a recuperar, convertida des d’aleshores en quelcom més que un acte comercial, convertint-se en un aparador de la cultura i de l’artesania popular del nostre poble.
Dins del marc incomparable de la Fira on la presència del bestiar n’és un element primordial, tal i com hem anat explicant, es deixa entreveure un dels oficis més antics i ancestrals: el de pastor.
Els treballs del pastor, són veritablement treballs artesans. cadascun dels petits rituals que envolten les tasques quotidianes, necessiten les mans del pastor.
Dins de la mateixa escència de la feina del pasturatge, trobem el perquè d’una de les manifestacions artesanes més importants d’aquest col·lectiu: el treball de la fusta de boix.
El tarannà diari del bestiar obligava als pastors a estar moltes estones voltant pels boscos, on facilment aconseguien la matèria primera, i a la vegada la llibertat de pastura de les cabres blanques, pasturant brosta la major part de l’any en estat semisalvatge, els oferia el temps necessari per confeccionar una gran varietat d’estris tallats a mà amb l’únic ajut d’un ganivet.
La majoria de talles responen a objectes d’ús quotidà: culleres, cullerots, formatgeres, les peces decorades que enganxen els esquellots als animals, “gaietes” de pastor i un llarg etcètra.
Avui en dia aquesta manifestació es troba en regressió, com la majoria de treballs artesans, tot i això encara queden a Rasquera pastors que practiquen la talla del boix per fer-ne patites obres d’artesania.