Artesania de la Pauma

 

 

Un altre signe d’identitat del municipi són els treballs fets amb la palma del margalló (trenada), com els cabassos, els senatxos, les callitores, sàrries, sitis, i les catifes.

L’origen del treball de la pauma sembla ser que es remunta al neolític i la seva comercialització també es molt antiga. Així podem trobar al Capítol CI de les Ordinacions de Rasquera de 1573, referències clares a la recol·lecció d’aquesta planta “ Item hordenàrem los jurats y pròmens de dita vila de Rasquera, que qualsevol que farà llenya ho fusta y palmes en dit terme, que sia foraster, pague set lliures de pena...” i també referències de passada en documentació sobre fires d’alguns pobles de Catalunya, des del segle XVI.

En aquest sentit, és molt interessant l’article del Sr. Pau Vila, publicat a “La publicitat” el 21 de gener de 1930, recollit a “Visions geogràfiques de Catalunya”, n’extraurem uns quants fragments que fan palesa la importància de l’artesania de la pauma a les nostres contrades:

“...el margalló, o bargalló, és realment una mena de palma, l’única que, sense conreu, es dóna a Catalunya. Amb tota la seva humilitat, és l’únic. La densitat d’aquesta palma s’ha d’haver aclarit molt en aquests darrers segles, a causa de l’aprofitament abusiu de les seves fulles, primera matèria d’una indústria típica del Prelitoral català: la confecció de sàrries, cabassos,senalles, capelles i escombres. Aquesta manufactura es ben activa al canal de l’Ebre, des de Miravet fins prop de Tortosa. Pels roquissers calcaris dels voltants d’Alfara, Rasquera, Ginestar, Miravet, no és rar, a l’entrada d’estiu, veure-hi escampades fulles d’aquesta palmerola posades al raig del sol perquè llur verdor es blanquegi.

Heus aquí els profits del margalló. Magres com són, han ajudat a viure aquests pobles dels roquissers calcaris pobres de recursos; i alguns encara en viuen, si bé els productes forasters(cautxú, ràfia palla d’arròs, espart) van envaint els mercats ...”

L’àrea d’expansió comercial de la pauma havia arribat, en altres temps, fins a l’Aragó i molts punts de Catalunya. Actualment la producció ha minvat per la mecanització de les feines del camp i la introducció dels estris de goma o de plàstic. D’aquesta manera ha passat a ser un activitat eminentment artesanal, deixant de banda una mica el seu lligam antropològic amb el tema de la subsistència de l’econòmica familiar.

 

En l’actualitat l’artesania de la pauma té en el nostre municipi un dels reductes més importants de les nostres terres, la majoria de dones que s’hi dediquen tenen més de cinquanta anys i mereixen la consideració d’artesanes i el reconeixement de tots per mantenir viva aquesta tradició tant antiga. Actualment, es fan cursos per als més petits, i també pels no tan petits, on les artesanes del municipi ens ensenyen a llatar.