Rússia i la Xina han exercit finalment el seu dret de vet al consell de seguretat de les Nacions Unides en la votació d'una resolució contra el règim del president sirià Baixar al-Assad. Els països europeus i els EUA pressionaven perquè s'aprovés avui la resolució de suport al pla de transició que impulsa la Lliga Àrab per a Síria, que preveia entre més punts la dimissió d'Assad. La comunitat internacional continua sense posar-se d'acord, onze mesos després de l'esclat d'una revolta contra el règim que ja ha causat milers de morts.

Rússia ha justificat la negativa a votar la resolució perquè considera que la proposta es posicionava massa en favor d'una de les parts en el conflicte. L'ambaixador rus a l'ONU, Vitali Txurkin, considera que el text 'no reflecteix adequadament l'autèntica situació a Síria'.

L'ambaixador xinès, Li Baodong, ha mostrat el suport a la posició i les esmenes russes i ha indicat la importància de respectar la sobirania i la integritat territorial de Síria d'acord amb la normativa de la mateixa ONU. 'En les circumstàncies actuals, [la resolució] al govern sirià no l'ajuda a resoldre la qüestió, sinó que complica la situació.' En aquest sentit, emplaça la comunitat internacional a buscar el diàleg perquè, una vegada totes les parts aturin la violència, es pugui restablir com més aviat millor l'ordre. 'Donem suport a un procés polític encapçalat pel poble sirià que desemboqui en una solució obtinguda mitjançant el diàleg i la negociació.'

Per la seva banda, l'ambaixadora dels EUA a l'ONU, Susan Rice, s'ha declarat fastiguejada pel vet exercit per Rússia i la Xina i ha denunciat que el consell ha estat segrestat per 'interessos individuals'. Per Rice, amb 'arguments buits' s'ha impedit a la comunitat internacional d'emprendre les mesures necessàries per a protegir el poble sirià.

El secretari general de l'ONU, Ban Ki Moon, ha lamentat profundament la incapacitat del consell de seguretat per a acordar una resolució sobre la violència a Síria perquè deteriora el paper internacional de les Nacions Unides com a eina de solució de conflictes: 'És una gran decepció per al poble de Síria, per al Pròxim Orient i per a tots els partidaris de la democràcia i dels drets humans.'

Tot i això, el secretari general ha manifestat el compromís de 'reduplicar els esforços per a buscar una transició política encapçalada pels mateixos sirians cap a un sistema polític plural i democràtic'.

Nova matança a Homs

La notícia arriba just el mateix dia en què hi ha hagut la matança més gran des del principi del conflicte. Segons l'oposició, no pas menys de tres-centes persones han mort i gairebé mil han quedat ferides a la ciutat d'Homs (bloc de seguiment) arran d'un intens bombardeig amb morters i obusos de l'exèrcit sirià al districte de Khalidiya d'aquesta ciutat a l'oest del país, on l'oposició i l'anomenat Exèrcit d'Alliberament de Síria (format per desertors de l'exèrcit) en controlen una part. Amb tot, el govern d'Assad ha negat l'autoria del bombardeig.

Alguns partits han començat a reaccionar a l'elecció de Alfredo Pérez Rubalcaba com a nou secretari general del PSOE, en substitució de José Luis Rodríguez Zapatero. En termes generals, coincideixen a veure poques diferències entre els dos candidats que s'hi presentaven i a considerar que, amb l'elecció final de Rubalcaba, el PSC en sortirà malparat.

Oriol Pujol crida els militants catalanistes del PSC a 'buscar aixopluc'

El president del grup parlamentari de CiU, Oriol Pujol, ha augurat una política 'molt en contra' dels interessos dels catalans amb Alfredo Pérez Rubalcaba com a nou secretari general del PSOE. En declaracions a l'ACN, Pujol ha alertat que Rubalcaba 'no és un desconegut' i que en els anys que fa que és a la política ha demostrat que no és 'procliu a les aspiracions de Catalunya'. D'una altra banda, ha constat que el PSC hi ha perdut, perquè havia optat per Carme Chacón, i ha afirmat que el resultat d'aquest dissabte deixa en un estat molt incert el partit. Per aquest motiu ha fet una crida als militants catalanistes del PSC a 'buscar aixopluc' fora d'una formació que 'ni els representa ni els representarà'.

El secretari general de CiU i portaveu al congrés espanyol, Josep Antoni Duran i Lleida, també ha constatat que el socialisme català s'ha acabat amb la victòria d'Alfredo Pérez Rubalcaba. El PSC és el 'gran perdedor' del 38è congrés del PSOE, ha comentat en un apunt al seu bloc, perquè els socialistes catalans 'difícilment hi tindran veu i vot'.

Junqueras demana al PSC que se'n desmarqui

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha remarcat que no hi havia 'cap diferència significativa' entre els dos candidats a encapçalar el PSOE quant a les 'polítiques contràries als interessos de Catalunya'. Segons Junqueras, Alfredo Pérez Rubalcaba i Carme Chacón representen el mateix, i ha instat el PSC a fer un 'pas endavant per desmarcar-se d'aquest PSOE a qui agrada tant remarcar les seves polítiques anticatalanes'. Només en aquest escenari, ha afegit, podran trobar un espai de col·laboració amb el PSOE i 'compartir una part del camí'.

Hi ha insistit la secretària general d'ERC, Marta Rovira, que ha instat el PSC a desmarcar-se del PSOE i a apostar per Catalunya i pel concert econòmic. En declaracions a l'ACN, ha demanat als socialistes catalans que facin un 'pas endavant' i deixin clar al nou secretari general dels socialistes espanyols, Alfredo Pérez Rubalcaba, que els catalans són la prioritat. Per Rovira, el PSC ara ha d'elegir entre defensar els interessos de Catalunya, per a la qual cosa els republicans ofereixen col·laboració, o decantar-se pel PSOE i augmentar 'la fractura que l'allunya de l'electorat català'.

Bertran vaticina la defunció del PSC

El diputat de Solidaritat, Uriel Bertran, ha assegurat també des de Molins que el congrés del PSOE de Sevilla suposa 'l'enterrament' del PSC i 'la seva subordinació definitiva' al PSOE. Tant si sortia elegit primer secretari Alfredo Pérez Rubalcaba com Carme Chacón, per Bertran 'no hi haurà cap canvi': 'Són dues maneres d'entendre l'espanyolisme, l'un des de Madrid i l'altra des de Catalunya, però acaben defensant el mateix.' Rubalcaba, per exemple, 'ja ha dit que vol un únic discurs espanyol'.

Mà estesa de Coscubiela

Per la seva banda, el portaveu d'ICV-EUiA al congrés espanyol, Joan Coscubiela, ha dit que espera que el PSOE 'pugui redreçar' la seva política després del congrés d'aquest cap de setmana. En una visita a la Fira de la Candelera de Molins de Rei (Baix Llobregat), ha desitjat a la nova direcció socialista que 'li vagi bé' i que puguin fer 'un front comú amb polítiques nítidament d'esquerres'.

En aquesta línia, el coordinador general d'EUiA, Jordi Miralles, ha demanat al nou secretari general del PSOE un gir a l'esquerra perquè les forces progressistes s'uneixin contra les polítiques del PP. 'Més enllà de les persones, el que fa falta és un canvi en les polítiques, i que girin cap a l'esquerra.'

Alguns partits han començat a reaccionar a l'elecció de Alfredo Pérez Rubalcaba com a nou secretari general del PSOE, en substitució de José Luis Rodríguez Zapatero. El president d'ERC, Oriol Junqueras, no veu diferències entre Rubalcaba i Chacón respecte a Catalunya i ha instat el PSC a desmarcar-se'n. Pel diputat de SI, Uriel Bertran, el congrés socialista ha suposat 'l'enterrament del PSC', perquè tant si guanyava Rubalcaba com Chacón la formació catalana quedava subordinada al discurs espanyolista del PSOE. Finalment, el portaveu d'ICV-EUiA al congrés espanyol, Joan Coscubiela, espera que amb Rubalcaba el PSOE redreci la seva política cap a l'esquerra i permeti fer un front comú.

Junqueras demana al PSC que se'n desmarqui

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha remarcat que no hi havia 'cap diferència significativa' entre els dos candidats a encapçalar el PSOE quant a les 'polítiques contràries als interessos de Catalunya'. Segons Junqueras, Alfredo Pérez Rubalcaba i Carme Chacón representen el mateix, i ha instat el PSC a fer un 'pas endavant per desmarcar-se d'aquest PSOE a qui agrada tant remarcar les seves polítiques anticatalanes'. Només en aquest escenari, ha afegit, podran trobar un espai de col·laboració amb el PSOE i 'compartir una part del camí'.

Mà estesa de Coscubiela

Per la seva banda, el portaveu d'ICV-EUiA al congrés espanyol, Joan Coscubiela, ha dit que espera que el PSOE 'pugui redreçar' la seva política després del congrés d'aquest cap de setmana. En una visita a la Fira de la Candelera de Molins de Rei (Baix Llobregat), ha desitjat a la nova direcció socialista que 'li vagi bé' i que puguin fer 'un front comú amb polítiques nítidament d'esquerres'.

Bertran vaticina la defunció del PSC

El diputat de SI, Uriel Bertran, ha assegurat també des de Molins que el congrés del PSOE de Sevilla suposa 'l'enterrament' del PSC i 'la seva subordinació definitiva' al PSOE. Tant si sortia elegit primer secretari Alfredo Pérez Rubalcaba com Carme Chacón, per Bertran 'no hi haurà cap canvi': 'Són dues maneres d'entendre l'espanyolisme, l'un des de Madrid i l'altra des de Catalunya, però acaben defensant el mateix.' Rubalcaba, per exemple, 'ja ha dit que vol un únic discurs espanyol'.

Els 956 delegats territorials del PSOE amb dret de vot en el 38è congrés (vídeo en directe) han decidit fer d'Alfredo Pérez Rubalcaba el nou secretari general d'un partit que pateix una profunda crisi. Ho tindrà difícil, amb tot, perquè Carme Chacón ha estat a un pas de sorprendre tothom i pràcticament ha empatat la votació.

La tensió entre totes dues candidatures s'ha vist reflectida en la votació. En un primer moment s'havia anunciat que el resultat de la votació se sabria cap a les tres de la tarda, però ha arribat fins dues hores més tard per culpa d'un recompte polèmic on les dues parts han treballat a fons per cada vot.

En la seva intervenció d'avui al matí als delegats, Rubalcaba havia reivindicat el llegat social de José Luis Rodríguez Zapatero i havia ofert un lideratge fort i no personalista al PSOE: 'Mai no he cregut en salvadors i ara menys que mai.' També havia avisat que les federacions del partit han de tenir poder, però mai per damunt del conjunt del partit. I s'ha dirigit al PP, a qui ha recriminat que estigui retrocedint trenta anys, especialment en matèria social. Rubalcaba ha anat més enllà i ha advertit els populars que si continuen amb aquesta actitud, el PSOE es replantejarà l'acord amb la Santa Seu.

Comiat de Zapatero

Ahir José Luis Rodríguez Zapatero es va acomiadar de la direcció del partit fent balanç de la gestió del seu govern i atribuint la greu crisi econòmica a factors externs.

Zapatero va fer un discurs de comiat en què, tot i fer una fugaç autocrítica sobre la gestió econòmica, va atribuir la greu crisi econòmica que pateix l'estat espanyol a 'esdeveniments globals i europeus'. 'Hi ha fets que depenen de coses que no tenim a l'abast de la mà.'

Zapatero va reconèixer que l'economia espanyola tenia una sèrie de debilitats, amb un excés d'endeutament privat, amb massa poca productivitat, amb un relaxament de la facilitat financera i deixant, des de mitjan anys 1990, que la construcció fos el motor de creixement. També va admetre que havia trigat a reconèixer la crisi, però va insistir que si no hi hagués hagut la crisi a Wall Street, primer, i la situació de Grècia no hagués estat crítica, després, la crisi a l'estat espanyol no hauria estat tan profunda ni greu com ho és ara.

El llegat de Zapatero

L'ex-president espanyol s'ha vist obligat a cedir la direcció del PSOE després d'una segona legislatura al govern marcada per la crisi i les promeses incomplertes. D'entrada, va cedir la candidatura a la presidència del govern al final de 2011 a Alfredo Pérez Rubalcaba, quan Chacón es va  desdir de presentar batalla per les poques opcions que tenia de guanyar. Rubalcaba va obtenir els resultats més dolents que es recorden del partit a l'estat espanyol. I Chacón, com a candidata a Catalunya, va passar dels vint-i-cinc diputats del 2008 a catorze, superada per CiU per primera vegada a la història.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha reconegut que malgrat la política d'austeritat i de retallades, el seu govern no ha aconseguit complir els objectius de dèficit. El 2011 s'ha tancat amb un dèficit del 3,29%, 0,63 dècimes per damunt de l'objectiu fixat pel govern al principi de l'any i malgrat la intensa política de retallades que s'ha aplicat a l'administració catalana. Mas s'ha mostrat convençut, això sí, que el 2012 s'aconseguirà aquest objectiu.

El president, en una visita a Fogars de la Selva, ha fet una defensa de les polítiques de contenció del dèficit posades en pràctica pel seu govern i ha reconegut que han estat 'doloroses i plenes de crítiques'. Posats que et critiquin, que sigui per fer i no per no fer', ha dit.

Ha insistit que el govern ha hagut de prendre decisions complicades, difícils i desagraïdes per a combatre el 'cavall desbocat' del dèficit i el deute, però que calien. Per complir els objectius de 2012 ha dit: 'Seguirem aquest camí, que és molt dur i requereix molt de coratge, molta constància, molt compromís i molta coresponsabilitat, perquè no ho pot fer un govern sol.'

Milers de persones s'han tornat a manifestar avui a Moscou contra el primer ministre i favorit de les presidencials del març vinent, Vladímir Putin. Segons els organitzadors, una àmplia plataforma d'associacions cíviques i partits opositors al governamental Rússia Unida, avui s'han mobilitzat cent vint mil persones al centre de la ciutat, amb temperatures de vint graus sota zero. La marxa s'ha acabat a la plaça Bolotnaia, al costat del Kremlin, on s'ha tornat a reclamar una reforma política, la repetició de les legislatives del desembre passat per sospites de frau i que no es voti Putin a les presidencials del 4 de març vinent.

La policia ha comptat trenta-cinc mil persones a la manifestació dels opositors, i en canvi ha xifrat en més de cent mil persones una altra concentració de partidaris de Putin, que s'ha fet simultàniament a una desena de quilòmetres. Unes altres fonts rebaixen la xifra d'aquesta altra manifestació fins a poc més de vint mil persones.

La de l'oposició és la tercera gran manifestació a la capital russa contra Putin des del desembre, després de les del 10 i el 24 de desembre, les més multitudinàries des de la Perestroika. De fet, era considerada una prova crucial per la coalició d'opositors polítics i personalitats de la cultura i els mitjans, abans no s'obri la campanya per les presidencials del 4 de març.

No pas menys de tres-centes persones han mort i gairebé mil han quedat ferides a la ciutat d'Homs en la principal matança (bloc de seguiment) des que va esclatar la revolta popular contra el règim de Baixar al-Assad a Síria. Segons l'oposició, les morts són fruit d'un intens bombardeig amb morters de l'exèrcit sirià al districte de Khalidiya d'aquesta ciutat a l'oest del país, on l'oposició i l'anomenat Exèrcit d'Alliberament de Síria (format per desertors de l'exèrcit) en controlen una part. Amb tot, el govern d'Assad ha negat l'autoria del bombardeig.

Les cadenes de televisió Al-Arabiya i Al-Jazeera mostren imatges de desenes de cadàvers al carrer i parlen de la destrucció d'uns quants edificis, inclòs un hospital del barri de Jaldiyeh.

L'atac té lloc just abans que el consell de seguretat de l'ONU es reuneixi avui a Nova York per pronunciar-se respecte a un nou text de resolució sobre Síria acordat aquestes últimes hores, en què es dóna suport al pla de transició que impulsa la Lliga Àrab per al país, però no s'hi esmenta explícitament la marxa del president sirià, en un intent de sumar-hi Rússia. Amb tot, Moscou ja ha dit que no secundarà l'esborrany. No se sap, encara, si farà ús del dret de vet al consell de seguretat.

El Barça de Josep Guardiola sap que ja no té marge per perdre més punts a la lliga, amb el Madrid a set de distància. Per això avui els blau-grana havien de guanyar la Reial Societat fos com fos, en un Camp Nou amb temperatures baixíssimes. I ho han fet, amb gols del debutant Tello (min. 9) i de Messi (72), que s'ha retrobat amb la porteria després de dos partits sense marcar. Però un gol de Vela poc després (min. 74) ha tornat a fer patir la graderia, que ha acabat demanant l'hora a l'àrbitre.

 Una mica abans, a les sis de la tarda, el Llevantha emptat amb el Racing (1-1), el Mallorca s'ha imposat al Betis (1-0) i l'Espanyol ha esgarrapat un valuós punt a Bilbao amb gol d'Albín en temps afegit (3-3).

La jornada es completa demà amb les visites del Vila-real al camp del Sevilla i el València al de l'Atlètic.

Al començament de la 22a jornada, la classificació és encapçalada pel Reial Madrid, amb 52 punts. Just per darrere seu hi ha cinc equips del país: el Barça (45 punts), el València (36), el Llevant (31) i l'Espanyol (31). El Mallorca és quinzè, amb 22 punts, i el Vila-real és tercer per la cua, amb 20.

Ovidi Montllor hauria fet avui 70 anys. 'Em creureu mort, jo no hauré mort: faré vacances', va escriure i cantava. Avui celebrem, doncs, el seu aniversari, i us convidem a fer-ho recordant-lo a la xarxa amb l'etiqueta #70anysOvidi. De regal d'aniversari, una cançó: Toti Soler i Ester Formosa interpretant la versió de 'Vinyes verdes vora el mar' que va fer l'Ovidi del poema de Josep Maria de Sagarra. Una versió que va interpretar cap al final de la seva carrera i que va sortir publicada en l'àlbum pòstum 'Ovidi diu Sagarra'.

'Artista, cantant, pallasso', militant i de condició humil, Ovidi Montllor va participar en obres de teatre i en una cinquantena de films. A final dels seixanta va començar a musicar poemes d'autors com Vicent Andrés Estellés, Salvador Espriu o Joan Salvat-Passeit. Aleshores començà la seva vinculació amb la Nova Cançó. I és que la seva trajectòria artística no es pot deslligar del seu compromís social; a voltes irònic, a voltes cru i contundent. D'aquest compromís, en són exemple cançons com 'Sí, senyor', 'Perquè vull', 'Va com va', 'La samarreta', entre moltes més. També tenia una consciència clara de país, com es reflectia perfectament a 'La cançó del cansat', dedicada justament a Joan Fuster, el gran promotor dels Països Catalans. 

'Qualsevol dia impensat, us tornaré a emprenyar amb les darreres cançonetes. Potser d'entrada us estranyeu, bé pel físic o la veu. Però seré altre cop jo'

Tot i que les institucions li van fer el buit durant molt de temps, companys i entitats han procurat que ningú oblidi l'Ovidi. Abans de morir, els seus amics i companys van retre-li un homenatge a Alcoi, poc després de rebre el Micalet d'Honor. I l'any 2006 es féu un acte d'homenatge al Palau de la Música Catalana, 'L'Ovidi se'n va a Palau' (fragments del documental).

Molts músics, i molts músics joves, han mantingut vives les cançons d'Ovidi Montllor. Feliu Ventura, Verdcel, o Arthur Caravan, per exemple. Li han dedicat cançons, com 'Ovidi' de Cesk Freixas, i discs sencers, com l'Homenatge a Ovidi' dels Inadaptats, que més tard van vestir-se de 'Fera ferotge' per rondar les versions d'Ovidi Montllor en format acústic, o 'Deu catalans i un rus' de Toti Soler, un homenatge a Ovidi Montllor, amb Ester Formosa i Carles Rebassa. Altres físics i altres veus, però el mateix Ovidi.

Ovidi Montllor diu Joan Fuster

També amb motiu del seu aniversari, recuperem un document molt especial: l'Ovidi recitant Joan Fuster. És un fragment de vídeo de l'acte d'homenatge a l'escriptor, que es va fer a l'Olleria l'any 1993, un any després de la seva mort. Va ser una de les últimes aparicions públiques de l'Ovidi, i ara us l'oferim íntegra

Els 956 delegats territorials del PSOE amb dret de vot en el 38è congrés (vídeo en directe) decideixen avui si Carme Chacón o Alfredo Pérez Rubalcaba serà el pròxim secretari general d'un partit que pateix una profunda crisi. Tots dos estan convençuts de disposar del suport de la majoria de delegats; el PSC aposta clarament per Chacón; el PSPV és dividit i el PSIB és més partidari de Rubalcaba.

En la seva intervenció d'avui al matí als delegats, Rubalcaba ha reivindicat el llegat social de José Luis Rodríguez Zapatero i ha ofert un lideratge fort i no personalista al PSOE: 'Mai no he cregut en salvadors i ara menys que mai.' També ha avisat que les federacions del partit han de tenir poder, però mai per damunt del conjunt del partit. I s'ha dirigit al PP, a qui ha recriminat que estigui retrocedint trenta anys, especialment en matèria social. Rubalcaba ha anat més enllà i ha advertit els populars que si continuen amb aquesta actitud, el PSOE es replantejarà l'acord amb la Santa Seu. Després del discurs de Rubalcaba, de poc menys d'una hora, ha agafat la paraula a candidata Carme Chacón, que s'adreça ara mateix als congressistes.

Comiat de Zapatero

Ahir José Luis Rodríguez Zapatero es va acomiadar de la direcció del partit fent balanç de la gestió del seu govern i atribuint la greu crisi econòmica a factors externs.

Zapatero va fer un discurs de comiat en què, tot i fer una fugaç autocrítica sobre la gestió econòmica, va atribuir la greu crisi econòmica que pateix l'estat espanyol a 'esdeveniments globals i europeus'. 'Hi ha fets que depenen de coses que no tenim a l'abast de la mà.'

Zapatero va reconèixer que l'economia espanyola tenia una sèrie de debilitats, amb un excés d'endeutament privat, amb massa poca productivitat, amb un relaxament de la facilitat financera i deixant, des de mitjan anys 1990, que la construcció fos el motor de creixement. També va admetre que havia trigat a reconèixer la crisi, però va insistir que si no hi hagués hagut la crisi a Wall Street, primer, i la situació de Grècia no hagués estat crítica, després, la crisi a l'estat espanyol no hauria estat tan profunda ni greu com ho és ara.

El llegat de Zapatero

L'ex-president espanyol es veu obligat a cedir la direcció del PSOE després d'una segona legislatura al govern marcada per la crisi i les promeses incomplertes. D'entrada, va cedir la candidatura a la presidència del govern al final de 2011 a Alfredo Pérez Rubalcaba, quan Chacón es va  desdir de presentar batalla per les poques opcions que tenia de guanyar. Rubalcaba va obtenir els resultats més dolents que es recorden del partit a l'estat espanyol. I Chacón, com a candidata a Catalunya, va passar dels vint-i-cinc diputats del 2008 a catorze, superada per CiU per primera vegada a la història.

Chacón o Rubalcaba

Ni Chacón ni Rubalcaba no són cares noves de la política espanyola. Si bé Carme Chacón vol mantenir la bandera de ZP, Rubalcaba és el màxim representant del socialisme espanyol que va fer la transició.

La batalla entre la continuïtat del 'zapaterisme' i la continuïtat del 'felipisme' (per Felipe González) es resoldrà a migdia amb la votació del plenari, format per 972 delegats territorials, dels quals 956 tenen dret de vot. El guanyador tancarà demà el congrés després de la votació dels òrgans 'federals' del partit. Tots dos candidats arriben a la votació assegurant que tenen plenes opcions de guanyar-la i hom calcula que hi ha uns vuitanta delegats indefinits. La majoria de les direccions territorials del partit han evitat definir-se a favor d'un dels dos candidats. La majoria de delegacions han mostrat poc cap on decantaran el vot, per mirar de preservar les bones relacions amb el candidat guanyador en una confrontació que s'ha presentat més igualada del que hom preveia d'entrada. Tot i així, la delegació andalusa, la més nombrosa de totes, ha mostrat més preferència per Chacón.

La davallada electoral i la manca de lideratge fan d'aquest congrés un dels més importants de les últimes dècades del socialisme espanyol. Però el debat sobre la renovació d'idees i de projecte ha quedat tapat i ha estat escombrat per una estratègia de cacera del delegat pels dos candidats. En aquest mateix sentit, el PSC ha mantingut un silenci absolut sobre aspectes que han estat de màxima actualitat en l'agenda catalana. Hom diu que el silenci ha estat la manera d'oferir a Chacón una campanya tranquil·la sense haver-se de posicionar en aspectes que la podien perjudicar. Però lluny d'això, Chacón ha optat per marcar un clar perfil espanyolista i per fer-se perdonar l'origen català. Les declaracions aquesta mateixa setmana contra el pacte fiscal i el concert econòmic han estat l'última prova de lleialtat a la visió tradicional centralista del PSOE.

'L'escola en valencià, un model més enllà del plurilingüisme' és el títol del cinquè congrés d’Escola Valenciana, que es fa avui a València amb la intenció de fixar bases científiques i nodrir d’experiències el model d’ensenyament de qualitat que aquesta entitat ha anat bastint durant més de vint-i-cinc anys. Aquest model segueix el camí obert a les conclusions dels quatre congressos anteriors i al document L’escola valenciana. Un model d’educació plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià. La jornada inclou una conferència marc del responsable de la Fundació Cultura de Pau de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza, i del rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo.

El congrés es basa en quatre eixos de debat: plurilingüisme i interculturalitat; participació social i valors; innovació i noves tecnologies, i medi i sostenibilitat. L’objectiu és establir un fòrum de debat actiu i participatiu que aculli propostes de tots els sectors de la comunitat educativa, tant entitats com Escola com centres educatius, grups de treball universitaris, associacions de pares i mares, sindicats de l’ensenyament, entitats i associacions, en forma de conferències, tallers, presentacions de llibres i materials, documentals i sessions acadèmiques.

En la presentació del congrés, el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, va afirmar: 'Busquem elements de consens que ens conduesquen a treballar per a una escola en valencià de qualitat en un nou marc, en unes aules farcides d’alumnat d’origen molt divers, en una situació social on cal més que mai el treball en participació social i valors, on els pares i les mares cal que s’involucren moltíssim, on la societat s’ha de mobilitzar, on les noves tecnologies tenen un paper determinant com a noves eines d’ensenyament…, on el plurilingüisme és el pa de cada dia i on cal repensar fermament conceptes com la sostenibilitat.'

'Volem que tota la comunitat educativa participe en aquest espai de debat: pares i mares, docents, el món dels sindicats de l’ensenyament, els moviments de renovació pedagògica, institucions com les universitats, la veu dels equips directius dels centres, la veu de l’alumnat', va afegir Moreno: 'Perquè creiem que és fonamental que totes i tots ens retroalimentem i creem una bona xarxa de cohesió en matèria educativa, sobretot en els temps que corren i en les retallades que es fan des de l’administració valenciana, unes retallades que considerem inacceptables.'

En aquest sentit, i partint del fet que un dels eixos temàtics del congrés és la innovació i les noves tecnologies aplicades a l'ensenyament, Escola Valenciana ha disposat d'un espai a internet interactiu i de participació de tota la comunitat educativa.

Òmnium Voltreganès commemora avui els fets de la Gleva de 1714 (vídeo) al municipi osonenc de Sant Hipòlit de Voltregà, que fan referència a l'assassinat de cent vint soldats austriacistes a mans de les tropes borbòniques durant la guerra de Successió. Per a commemorar l'episodi històric, la secció local d'Òmnium ha preparat una diada plena d'activitats, en què es destaca l'intent de fer un rècord mundial de salves amb armes d'avantcàrrega, un any després de la prohibició de les autoritats espanyoles. Per a acreditar el rècord s'ha format un jurat simbòlic amb l'ex-conseller Joan Carretero, els diputats Anna Simó i Alfons López Tena, el secretari general de Comissions Obreres Joan Carles Gallego, el batlle de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, i el regidor de l’Ajuntament de Berga, Francesc Ribera 'Titot'.

La commemoració dels Fets de la Gleva inclou durant tot el dia un mercat de productes etiquetats en català, una exposició d'estendards històrics del 1714 i una marxa de torxes popular que portarà els participants a l'espai on s'intentarà el rècord mundial de salves, amb la participació de grups de recreació històrica i de colles de trabucaires.

L'any passat, la delegació del govern espanyol a Catalunya va comunicar dos dies abans de la commemoració la prohibició de disparar salves de trabuc en honor dels cent vint soldats assassinats per l'exèrcit d'ocupació a la Gleva el 1714. La prohibició seguia la recomanació d'un informe contrari a l'autorització d'ús d'armes antigues en aquest acte de la Guardia Civil, en què es deia que els trabucs, armes d'avantcàrrega, només es poden fer servir en festes tradicionals i la commemoració dels Fets de la Gleva, en canvi, era el primer any que es feia. Els organitzadors de l'acte van substituir les salves per un minut de silenci.

L'onada de fred siberià es farà sentir aquest cap de setmana amb temperatures gèlides, que amb prou feines passaran els zero graus i que, en els casos més extrems, arribaran a vint sota zero al Pirineu. Aquestes últimes hores és a Mallorca i a Menorca on el temporal ha tingut més conseqüències, amb nevades gairebé a cota zero i que no es veien des de 1956, i amb un fort vent que ha deixat Menorca incomunicada per mar unes quantes hores. A més, hi ha una quinzena de carreteres tallades en uns quants indrets de la Serra de Tramuntana. Al Principat i al País Valencià, el gel pot complicar la circulació en algunes carreteres.

El temporal, en efecte, ha obligat a interrompre el trànsit marítim amb Menorca fins a migdia, amb ratxes de vent de fins i tot noranta quilòmetres l'hora i onades de sis metres davant de Maó. I el gel i la neu han fet que el departament de Carreteres del Consell de Mallorca aconselli l'ús de cadenes en les vies properes a Esporles, Valldemossa, Estellencs i Banyalbufar a causa de les dificultats per a circular en tota aquesta àrea de Tramuntana.

A la ciutat de Palma, la intensa nevada ha deixat fins a sis centímetres de neu, una quantitat que no es recordava des de 1956. La neu, de fet, ha arribat fins i tot a l'illa de Formentera.

Fora de les Illes, el dia és assolellat, tot i que amb temperatures molt baixes que han causat algunes incicidències en els serveis d'aigua, gas i llum. A més, el fort vent ha obligat unes quantes estacions d'esquí a tancar les pistes per precaució. En alguns indrets del Pirineu les temperatures no havien baixat tant des de feia vint-i-cinc anys.

Es preveu que la situació meteorològica es calmi una mica demà diumenge, tot i que es mantindran les temperatures gèlides i per dimarts s'espera un nou front d'inestabilitat.

Amb quatre guanyadors diferents aquests últims quatre anys, el Torneig de les Sis Nacions de rugbi XV, que comença avui, es presenta més obert que mai. Pel seu format, la competició dóna un lleuger avantatge a les seleccions que alternativament reben tres rivals a casa i només fan dos desplaçaments. França, flamant finalista de la Copa del Món de Nova Zelanda a l'octubre i amb el capità de la USAP Nicolas Mas a les seves files, i un rejovenit País de Gal·les, són els dos equips que enguany poden aprofitar-se d'aquesta particularitat.

La competició més important d'Europa (complet apunt històric al bloc Avant) arrenca aquest cap de setmana amb els partits entre França i Itàlia a l'Stade de France (30-12) i entre Escòcia i Anglaterra a Murrayfield (6-13), a més de l'Irlanda-Gal·les a l'Aviva Stadium de Dublín (demà, 16.00).

La selecció anglesa, la campiona vigent, comença avui la defensa de la corona europea sense la seva estrella d'aquesta última dècada, el número 10 Jonny Wilkinson, que va anunciar la retirada de la selecció el 13 de desembre passat, i amb quasi una quinzena de cares noves al Sis Nacions.

El torneig rugbístic de referència a l'hemisferi nord va néixer el 1882 amb quatre seleccions: Anglaterra, Escòcia, Irlanda i el País de Gal·les. Fa cent anys, el 1910, s'hi va convidar França, i el 2000, ara en fa deu, s'hi va afegir Itàlia, fins a definir el format actual.

Els altres trofeus

A banda el guanyador, que obté el títol de Campió d'Europa, durant el Sis Nacions s'atorguen tot un seguit de premis secundaris. La Calcutta Cup, creada el 1878, se la disputen Anglaterra i Escòcia. La triple corona, no oficial, l'atorguen des de 1883 els periodistes britànics a l'equip que s’imposa en un minicampionat a quatre bandes entre Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda. El Millennium Trophy, en canvi, recompensa el guanyador del partit entre Anglaterra i Irlanda, i el Trofeu Eurostar se l'embutxaca el guanyador del Crunch, el matx entre França i Anglaterra.

També hi ha el Centenary Quaich, des de 1989, disputat entre Escòcia i Irlanda. El Trofeu Giuseppe Garibaldi, per la seva banda, s'atorga des de 2007 al guanyador del duel entre els dos equips continentals: França i Itàlia. I el Grand Chelem (o Grand Slam) l'obté des de 1957 la selecció que sigui capaç de superar tots els rivals.

Paral·lelament al torneig principal, el Sis Nacions també es disputa amb les seleccions sub-20, sub-18 i femenines. En aquest últim cas, en la selecció francesa, hi participen cinc jugadores de la USAP.

El Barça de Josep Guardiola ja no té marge per perdre més punts a la lliga. Els set punts d'avantatge del Madrid no li ho permeten, malgrat que tot just som a la vint-i-dosena jornada. Entre els dos partits de Copa amb el València, els blau-grana reben avui en un Camp Nou amb temperatures baixíssimes la Reial Societat (22.00).

Una mica abans, a les sis de la tarda, el Llevant ha emptat amb el Racing (1-1), el Mallorca s'ha imposat al Betis (1-0) i l'Espanyol ha esgarrapat un valuós punt a Bilbao amb gol d'Albín en temps afegit (3-3).

La jornada es completa demà amb les visites del Vila-real al camp del Sevilla i el València al de l'Atlètic.

Al començament de la 22a jornada, la classificació és encapçalada pel Reial Madrid, amb 52 punts. Just per darrere seu hi ha cinc equips del país: el Barça (45 punts), el València (36), el Llevant (31) i l'Espanyol (31). El Mallorca és quinzè, amb 22 punts, i el Vila-real és tercer per la cua, amb 20.

Tenen alguna cosa a veure garrotins, corrandes i nyacres amb el hip-hop? Això és el que es pregunten, des de fa uns quants anys, els organitzadors de la jornada Transglosadors, el col·lectiu Cor de Carxofa i el centre cultural la Farinera del Clot de Barcelona. I, també com fa anys, hi responen afirmativament a través d'una batalla entre glosadors i rapers a l'escenari, on es demostren les connexions entre la cançó improvisada tradicional i el hip-hop actual. Recuperant l'èxit de l'any passat de l'etiqueta #garrotweet, Transglosadors torna a convocar un concurs de garrotins via Twitter.

La jornada començarà amb un micro lliure de hip-hop a les 20.00, dinamitzat pel Puto Nota, un dels grups referents del rap en català conjuntament amb Poker d’Asos del Poblenou. A les 22.00 hi haurà un espectacle en què es veuran les cares els glosadors Mireia Mena, Ramon de Cervera i Ferriol Massip i els rapers Pau i Xavi (del Puto Nota) i Move (Poker d’Asos). Tots ells versaran sobre temes d’actualitat sota la batuta d’una back band encapçalada pel músic i guitarrista Marc Serrats. La nit es tancarà amb un nou concurs de glosa, amb participació d’equips de tot el país.

Tornen els garrotweets

El Transglosadors també acull el segon concurs de garrotweets, que dinamitzarà el poeta sabadellenc Roc Casagran. En format obert i virtual, hi pot participar el públic des de platea i també tothom qui vulgui des de casa seva. Al final, un jurat de glosadors s’encarregarà de determinar-ne el guanyador.

La veu més destacada de l'Alguer, Franca Masu, aterra avui a Barcelona, dins del festival de cançó Barnasants, per presentar el seu últim disc, '10 anys', un àlbum que recull els millors moments de la seva carrera, que començà fa una dècada. El disc ha estat enregistrat a diversos escenaris: Barcelona, Utrecht, Istanbul, Roma, i molts més. I hi ha recollides tant cançons pròpies, com peces tradicions alguereses i també dues cançons en sard inèdites.

Ara que ha començat a rondar el disc, Masu passa aquesta nit per la sala Luz de Gas per oferir el seu talent i els dels músics que l'acompanyen al públic d'aquesta banda del mediterrani.

Fa un temps, Masu va ser a VilaWeb per parlar-nos del nou disc. Va fer balanç d'aquests deu anys de carrera , també ens va parlar del moviment alguerès per fomentar la llengua i del motiu pel qual ella va decidir de cantar en català. A més, amb l'acordionista Fausto Beccalossi, va interpretar la cançó 'Minyona morena'.